close
El País

No estem per ximpleries

No estem per ximpleries




La setmana passada es van dir bastantes ximpleries al Parlament. També es van aprovar resolucions que gairebé s’acosten a la ximpleria. (Malgrat tot, me’n cuidaré prou de titllar els autors de ximples.) Tot això com a resultat de les actuacions de la Guàrdia Civil i les detencions de presumptes autors de probables “estralls” o accions de caràcter terrorista. La primera bestiesa va venir de part de qui ja és un expert a emetre’n sense cap sentit de l’oportunitat, la prudència o l’autocontrol. Em refereixo a Quim Torra, l’home que té la missió, ni més ni menys, de governar-nos a Catalunya. Aquest home ha dit fa uns dies, poc després de les detencions de membres dels CDR, que mai “permetrà que es vulgui associar un moviment democràtic amb el terrorisme”. Òbviament va posar en safata, uns dies després, a Pedro Sánchez l’exigència que primer de tot repudiés qualsevol acte de violència o intent de portar-la a la pràctica. L’exigència era òbviament de pur sentit comú, de prudència i, si m’apuren, fins i tot de sentit d’estat. Tornem a les ximpleries parlamentàries. De les diverses que hi ha, jo ressaltaria una declaració del president de la Generalitat i quatre de les 77 propostes de resolució aprovades. (Recordem que una proposta aprovada en seu parlamentària és de compliment obligat.) Una ja és coneguda, el famós i mil vegades advertit avís o amenaça que s’insistirà en la proclamació unilateral d’independència de Catalunya. La segona té a veure amb alguna cosa que em sembla mentida que es produeixi en un Parlament seriós, si n’exceptuem la majoria independentista. És la següent: que la institució sobre la qual descansa el vot dels catalans reconegui “l’exercici de la sobirania i el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans”. A veure: suposem que un dia Catalunya és un país independent (ara ho és, però autonòmic). Què se suposa que passaria a la llum d’aquella omnipresent autodeterminació? S’envairia l’anomenat País Valencià? Després, les illes Balears i s’acabaria amb l’anomenada Catalunya Nord? Això, si no es pensa obtenir la independència dels Països Catalans d’un sol cop, esclar. No és un tema menor, tampoc, proposar la sortida d’Europa, un Brexit a la catalana, i amb això sortir de l’euro. Un altre tema és el dels correbous, aquest apassionant esport tel·lúric que es practica en algunes comarques de l’interior de Catalunya. L’esport consisteix a córrer darrere o davant seu. En realitat es tracta de burlar-se dels pobres animals i estressar-los innecessàriament. Costa molt de veure uns quants eixelebrats i un públic còmplice que els ovaciona mentre punxen les vaquetes sense passar vergonya aliena pel fet de pertànyer a l’espècie humana. Quan el juliol del 2010 es va aprovar la prohibició de les corrides de toros a Catalunya, que va entrar en vigor el 2012, els correbous es van mantenir perquè eren un senyal d’identitat emparat per la tradició. I la quarta exigència que m’interessa subratllar finalment és la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya. Quan els Mossos d’Esquadra es van desplegar en tot el territori català, era molt difícil veure agents de la Guàrdia Civil pels carrers de les ciutats i els pobles. Aquesta presència que ara es pretén expulsar comença amb el procés.Seguir leyendo.



Source link : https://cat.elpais.com/cat/2019/09/30/opinion/1569841074_282116.html#?ref=rss&format=simple&link=link

Author : J. Ernesto Ayala-Dip

Publish date : 2019-09-30 19:57:08

Copyright for syndicated content belongs to the linked Source.

Tags : El País

https://village-global.com   https://www.ebooks-france.com/   https://sharelinkmu.com   https://www.aboutmedical.net   https://n6d.info   https://www.lacompagniedesbambous.com   https://climatiseurmobile.org   https://atelier-aquariophilie.com   https://uwine.net   https://fringues.biz/