No sé gaire bé què hi busco, en els llibres. Sota una làmpada dels anys trenta i els peus creuats sobre el braç de la butaca va ser, tardes de la infantesa, evasió i vides impossibles per delegació. Amb el mateix llum i butaca, temps reentapissat, interpretació: intuïa que la vida no ensenya, que al carrer hi havia el món, però que des d’allà no l’entendria. Bona excusa per a una misantropia que es reforçava els dissabtes a la nit.Seguir leyendo.
Source link : https://cat.elpais.com/cat/2019/11/22/catalunya/1574443389_947404.html#?ref=rss&format=simple&link=link
Author : Carles Geli
Publish date : 2019-11-22 17:51:59
Copyright for syndicated content belongs to the linked Source.
Una tarda amb la Teresa
