Es llevava a les 10. Al cap de poc, tocava una campaneta. Després de sentir-la, l’esposa, les criades i els fills s’havien de recloure a correcuita al menjador en el més monacal dels silencis i no sortir fins que no acabés la seva operació de rentat de mans, ensabonades entre 80 i 100 vegades seguides. Si algun soroll interrompia el ritual, els seus crits retronaven per tota la casa i torna a començar. Si tot anava sense contratemps, l’operació durava una hora…Seguir leyendo.
Source link : https://cat.elpais.com/cat/2020/12/29/cultura/1609233394_430219.html#?ref=rss&format=simple&link=link
Author : Carles Geli
Publish date : 2020-12-29 10:42:39
Copyright for syndicated content belongs to the linked Source.
La ‘saudade catalana’ de Gaziel
